Inicio / Edificación / Preguntes més freqüents sobre els Estudis Geotècnics

Preguntes més freqüents sobre els Estudis Geotècnics

Per més informació sobre la realització d’Estudis Geotècnics, contacti amb els nostres tècnics i/o obtingui més informació en l’apartat Geotecnia.

Què ha de contenir un estudi geotècnic?

Per al projectista, el terreny ha de ser un element més en el disseny de l’edificació. A més, el seu estudi aporta una sèrie de dades necessàries per al càlcul de les estructures.

Per la seva banda, necessàriament l’informe de l’estudi geotècnic ha d’expressar i analitzar les dades obtingudes (del projecte, del terreny i del laboratori) per tal d’emetre i justificar adequadament una sèrie de conclusions, relatives al comportament del terreny com a suport de l’edificació .

Aspectes a destacar d’un estudi geotècnic ben realitzat, dels quals pot beneficiar el projectista:

  • El subsòl de la parcel apareix caracteritzat mitjançant una sèrie de perfils geotècnics, on s’indiquen les diferents capes del subsòl i la seva disposició espacial.
  • Cada capa té una denominació geològica concreta i, de forma sintètica, s’enquadra en una classificació unificada de sòls (ASTM).
  • A cada capa se li assignen una sèrie de propietats geotècniques (humitat, pes específic, índex de plasticitat, dades dels assaigs de penetració, cohesió, angle de fregament intern, etc.). A partir d’elles s’ha calculat la càrrega admissible dels nivells de suport i, si s’escau, els seients previsibles del terreny enfront de les càrregues de l’edifici.
  • Si es dibuixen en alçat els nivells d’excavació, o de suport dels fonaments, sobre els perfils geotècnics, es pot obtenir una idea de la configuració i influència del terreny sota la fonamentació i sobre les parets de l’excavació.
  • Diverses apreciacions sobre el grau de excavabilidad del terreny, o l’estabilitat a curt termini dels talussos, la qual cosa permet definir el mètode d’excavació més adequada (i el seu cost) i l’eventual necessitat d’elements de contenció, agressivitat del terreny i de les aigües subterrànies, paràmetres sísmics, etc.
  • Finalment, la presència d’un nivell freàtic poc profund en la parcel · la. El seu coneixement previ permet incloure en el projecte sistemes adequats d’impermeabilització o drenatge.

Tots els estudis geotècnics són iguals?

L’estudi geotècnic pot ser molt variable, ja que l’amplitud i intensitat de les prospeccions no només depèn de la mida de la parcel · la, o dels m2 edificables, sinó més aviat haurà d’establir-se segons dos conjunts de variables: el tipus estructural, geometria i dimensions de l’edificació, i les característiques geotècniques i disposició interna de les capes del terreny.

En tot cas, és el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) el que regeix quin tipus de proves, que nombre i la profunditat que han d’assolir, en funció del tipus de construcció i del tipus de terreny.

Qui ha de realitzar un estudi geotècnic?

Un estudi geotècnic l’ha de realitzar una empresa que disposi dels mitjans necessaris, tant de recerca in situ, com d’un laboratori totalment equipat per a la realització d’assaigs del terreny, i naturalment, ha d’estar acreditada per la Conselleria d’Obres Públiques del Govern dels Illes Balears. L’estudi haurà de ser redactat i supervisat per un tècnic especialitzat (Llicenciatura en Geologia, Enginyeria de camins, canals i ports i estudis superiors d’arquitectura).

Si bé no és obligatori el visat dels estudis geotècnics, PIMELAB visa tots els informes realitzats pel centre per tal de certificar que compleix amb les exigències del CTE.

És obligatori la realització d’un Estudi Geotècnic?

Des del punt de vista legal, des de l’entrada en vigor del nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), el 2007, és totalment obligatori. Així doncs, en l’apartat 1.1 Àmbit d’aplicació del Document bàsic DB SE-C Seguretat estructural.Fonaments, es diu:

L’àmbit d’aplicació d’aquest DB SE-C és el de la seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i, si s’escau, de contenció de tot tipus d’edificis, en relació amb el terreny, independentment del que afecta a l’element pròpiament dit, que es regula en els documents bàsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucció EHE-08.

S’ha de tenir en compte que sense un estudi geotècnic poden aparèixer diversos problemes que haurà encarar el projecte en relació amb el terreny derivats de la falta de coneixement sobre el comportament del sòl, a conseqüència dels quals el cost de l’obra s’incrementa per un innecessari sobredimensionat (en fonaments, estructures de contenció, talussos provisionals o definitius, etc), fins i tot arribant a posar en perill la seva seguretat.