La corrosió té lloc a causa que els metalls tendeixen a oxidar-se quan es troben en contacte amb l’aigua, resultant en la formació de sòlids estables. La corrosió en els sistemes de distribució d’aigua pot tenir un impacte sobre la salut dels consumidors, els costos del tractament de l’aigua i en l’aparença de l’aigua final.

Diversos mètodes poden ser utilitzats per diagnosticar, avaluar i controlar els problemes de la corrosió. Les tècniques per controlar inclouen consideracions en el disseny dels sistemes de distribució i la seva fontaneria, modificacions de la qualitat de l’aigua, inhibidors de corrosió, protecció catòdica, capes i revestiments.

Quins problemes causa la corrosió?

La corrosió pot causar alts costos pel sistema de l’aigua, a causa de problemes amb:

• Disminució de la capacitat de bombament, causada per diàmetres de canonades petits a causa de dipòsits de corrosió;
• Disminució de la producció d’aigua causada pels orificis de la corrosió en el sistema, la qual cosa redueix la pressió de l’aigua i incrementa la quantitat d’aigua final requerida a subministrar;
• Dany de l’aigua en el sistema causat pels vessaments relacionats a la corrosió;
• Alta freqüència de reemplaçament dels escalfadors d’aigua, radiadors, vàlvules, canonades i mesuradors degut als danys de corrosió, i
• Reclams de consumidors sobre problemes pel color de l’aigua, taques i sabor.

fdf

Com es pot reduir la corrosió del sistema?

El control de la corrosió és un aspecte important en la gestió dels sistemes de subministrament d’aigua. El control de la corrosió afecta molts paràmetres; inclou la concentració de calci, bicarbonat, carbonat, oxigen dissolt i pH. Els requeriments són diferents depenent de la qualitat de l’aigua i dels materials en els sistemes de distribució.

La majoria dels índexs que han estat desenvolupats per caracteritzar la corrosió potencial de les aigües estan basades en relacionar que l’aigua té tendència a dipositar una capa de carbonat de calci sobre la superfície dels metalls fent menys corrosius.

L’índex més utilitzat és l’Índex de Langelier (IL = pHaigua – pHsaturació). En general, aigües amb alt pH, calci i alcalinitat són menys corrosives i tendeixen a estar correlacionades amb un IL positiu.

En el control de la corrosió en les xarxes de distribució d’aigua, els mètodes més aplicats són l’ajust del pH, incrementant l’alcalinitat i/o la duresa, o afegint inhibidors, com ara polifosfat sòdic o silicats i ortofosfats.

Des de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, es va publicar un full informatiu a través de: http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1068741