Inicio / Alimentación / Preguntes més freqüents sobre el Registre Sanitari

Preguntes més freqüents sobre el Registre Sanitari

Què ha suposat la recent aprovació del Reial decret de Registre Sanitari?

L’aprovació del R.D. 191/2011, sobre Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments, ha suposat la derogació de l’antic R.D. 1712/1991, de Registre General Sanitari d’Aliments, així com els articles que regulen autorització i inscripció del R.D. 3484/2000, pel qual s’estableixen les normes d’higiene per a l’elaboració, la distribució i el comerç de menjars preparats, i del R.D. 1376/2003, pel qual s’estableixen les condicions sanitàries de producció, emmagatzematge i comercialització de les carns fresques i els seus derivats.

Quina és la finalitat del nou Registre Sanitari Estatal?

La protecció de la salut pública i dels interessos dels consumidors, facilitant la creació d’un cens sobre el qual realitzar el control oficial d’empreses, establiments i productes.

Quins establiments han d’inscriure’s en el Registre Sanitari Estatal?

S’inscriuran en el Registre cadascun dels establiments de les empreses alimentàries i les empreses alimentàries que no posseeixin establiment. Les activitats de producció primària i les seves connexes són objecte d’inscripció en l’administració d’agricultura.

Existeixen registres alimentaris diferents d’àmbit nacional i d’àmbit autonòmic?

En l’actualitat hi ha el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments, de caràcter estatal, i es té previst que en breu la Comunitat de les Illes Balears disposi d’un registre autonòmic establert a aquest efecte.

Quins establiments són susceptibles de seient en el Registre d’àmbit estatal?

Establiments i empreses alimentàries que no posseeixen establiment i que la seva activitat tengui per objecte:

  1. Aliments o productes alimentaris destinats al consum humà.
  2. Materials i objectes destinats a entrar en contacte amb els aliments.
  3. Coadjuvants tecnològics utilitzats per a l’elaboració d’aliments.

i que la seva activitat pugui classificar-se en alguna de les categories següents:

  1. Producció, transformació, elaboració i/o envasat.
  2. Emmagatzematge i/o distribució i/o transport.
  3. Importació de productes procedents de països no pertanyents a la Unió Europea, sempre que no es lliuri o serveixi in situ a consumidor final, ja sigui individual o col·lectiu.

Quins establiments hauran d’inscriure’s en registre autonòmic?

Aquells establiments i les empreses titulars d’aquests en les quals es manipulin, transformin, envasin o emmagatzemin aliments i s’hi faci lliurament o serveixi in situ al consumidor final, individual o col·lectivitat, amb o sense repartiment a domicili.

Establiments que tradicionalment s’han trobat inscrits en el Registre estatal, com és el cas de forns i fleques, l’activitat de les quals sigui únicament la descrita en el paràgraf anterior, deixaran d’estar inscrits en el Registre nacional per passar a estar-ho en l’autonòmic.

Queden fora de l’àmbit de registre autonòmic, i per tant, són d’àmbit de registre nacional els casos següents:

  • Cuines centrals que elaborin menjars preparats per posteriorment transportar-los a col·legis, celebracions i esdeveniments.
  • Empreses sense instal·lacions d’elaboració pròpies, que preparen menjars en un establiment permanent censat per l’autoritat competent, a l’aire lliure o en espais habilitats a aquest efecte.
  • Terminals/centres/plataformes de distribució de supermercats o hipermercats.

Hi ha diferències entre registre nacional i registre autonòmic quant a compliment de legislació alimentària, responsabilitat, control oficial per part de l’autoritat sanitària, etc.?

No. El fet d’estar inscrits en un registre o un altre no marca diferències quant als aspectes esmentats anteriorment.

Quines empreses i establiments deixen d’estar sotmesos al Registre Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments?

  • Detergents, desinfectants i plaguicides d’ús en la indústria alimentària.
  • Empreses dedicades a les matèries primeres o a les activitats mineres que subministren al fabricador els productes que finalment entraran en contacte amb els aliments.
  • Aigües de proveïment públic. Per a aquestes empreses i aquests establiments es prepara un registre autonòmic, diferent del Registre Autonòmic Alimentari esmentat anteriorment.

Quines activitats s’incorporen al nou registre sanitari estatal?

Transport. S’inscriuen les empreses que realitzen exclusivament l’activitat de transport dels aliments i no estan implicades en altres fases de la cadena alimentària.

No es registraran les empreses que exclusivament realitzen operacions de transport a l’inici o al final de la cadena alimentària. Això significa:

  • Transport de productes primaris.
  • Transport a domicili contractat pel consumidor individual.

Quina validesa té la inscripció en el Registre Sanitari Estatal?

Indefinida.

Què significa activitat marginal?

L’article 2.2 de l’esmentat Reial decret introdueix el concepte d’activitat marginal. D’acord amb el nou Reial decret queden exclosos d’inscripció en el Registre Sanitari Estatal, i per tant obligats a inscriure’s en el Registre Autonòmic, els establiments i les empreses titulars d’aquests on es manipulin, transformin, envasin o emmagatzemin aliments i:

  • S’hi entrega o serveix in situ al consumidor final, individual o col·lectiu.
  • S’hi realitza el repartiment a domicili per lliurar al consumidor final individual.

A més, poden subministrar altres establiments d’aquestes mateixes característiques, sempre que es tracti d’una activitat marginal en termes tant econòmics com de producció, i que es dugui a terme en l’àmbit que defineixi l’autoritat competent corresponent. Per tant, l’àmbit de marginalitat es definirà en la publicació de la norma que reguli el Registre Sanitari Autonòmic.

S’ha modificat el procediment d’inscripció en el Registre?

Sí. La presentació d’una comunicació prèvia és condició única i suficient perquè es tramiti aquesta inscripció, a excepció dels establiments regulats pel Reglament 853/2004, pel qual s’estableixen les normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal (sectors de carn, peix, ous i lactis). En aquest últim cas segueix sent necessària l’autorització prèvia de funcionament.

¿Quins establiments s’han d’inscriure en el registre autonòmic?

Aquells establiments i les empreses titulars dels mateixos en què es manipulin,transformin, envasin o emmagatzemin aliments i en ells es faci lliurament o es serveixi “in situ” al consumidor final, individual o col·lectivitat, amb o sense repartiment a domicili.

Establiments que tradicionalment s’han trobat inscrits en el registre estatal, com és el cas de forns i fleques, i l’activitat sigui únicament la descrita en el paràgrafanterior, deixaran d’estar inscrits en el registre nacional per passar a estar-ho enl’autonòmic.

Queden fora de l’àmbit de registre autonòmic, i per tant, són d’àmbit de registrenacional els següents casos:

  • Cuines centrals que elaborin menjars preparats per a posteriorment transportar-les a col·legis, celebracions i esdeveniments
  • Empreses sense instal · lacions d’elaboració pròpies, que preparen menjars en un establiment permanent censat per l’autoritat competent, a l’aire lliure o enespais habilitats a aquest efecte
  • Terminals/centres/plataformes de distribució de supermercats o hipermercats